Voluntariat Volcam - ABAI

Jornades de formació medioambiental. VOLCAM 2011

2011-11-14T17:35:00.000+01:00

Durante el mes de noviembre se desarrollarán en ALICANTE las "Jornadas de Formación del Voluntariado Ambiental VOLCAM 2011". Los objetivos de estas "Jornadas de Formación" son, entre otros, fortalecer el voluntariado ambiental, capacitar y formar en materia ambiental a las ONGs ya existentes y fomentar la defensa del medioambiente y del territorio.

Las seis "Jornadas de Formación" que se celebrarán estarán ABIERTAS tanto a entidades de voluntariado ambiental como a cualquier otra entidad o persona interesada en participar.

PROGRAMA DE LAS "JORNADAS DE FORMACIÓN VOLCAM 2011":

LUGAR: Todas las sesiones se desarrollarán en Alicante, en la C/ San Carlos, nº 78, Centro “CAMON Las Cigarreras” (Espacio CAMON de Obra Social Caja Mediterráneo en la ciudad de Alicante, ubicado en la antigua Fábrica de Tabacos), 1ª planta de la 1ª nave.

** Martes 15 de noviembre (de 17h30 a 20h30): “La importància de l'etnografia en la interpretació del paisatge: etnobotànica, etnozoologia i etnogeologia”. Ponente: Daniel Climent Giner.

** Miércoles 16 de noviembre (de 17h30 a 20h30): "Gestión y conservación de Ecosistemas Litorales y Marinos". Ponentes: Mercedes Montero y Ana Codina (Técnicas del Instituto de Ecología Litoral, El Campello, Alicante).

** Jueves 17 de noviembre (de 17h30 a 20h30): "Accidentalidad de fauna por causas no naturales y su recuperación". Ponente: Pedro María Mójica (Veterinario del Centro de Recuperación de Fauna de Santa Faz, Alicante).

** Martes 22 de noviembre (de 17h30 a 20h30): “Diseño de itinerarios y senderos interpretativos del entorno”. Ponente: Julio Colomer Valcárcel (Agència Laboratori mediambient SC).

** Miércoles 23 de noviembre (de 17h30 a 20h30): “Los incendios forestales en ambientes mediterráneos: causas y prevención”. Ponente: Ana Tomás (Técnica en Prevención de Incendios Forestales. Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente. Generalitat Valenciana).

** Jueves 24 de noviembre (de 17h30 a 20h30): “Principales impactos ambientales humanos sobre nuestro territorio, ecosistemas y paisaje”. Ponente: Carlos Martín Cantarino (Universidad de Alicante).

L'aladern de fulla ampla

2011-09-12T20:42:00.004+02:00

L’aladern de fulla ampla és un arbust perennifoli que creix en les zones més ombrívoles i humides de les serres. A diferència de molts altres arbustos que tenen les fulles petites i dures per evitar perdre massa aigua durant la transpiració foliar, l’aladern presenta fulles relativament amples i flexibles. Això s’explica perquè aquesta espècie és un relicte que formava part dels boscos humits de laurisilva tropicals que en altres temps es desenvolupaven per aquestes latituds.

Les fulles que són dentades tenen formes desde ovalades fins a formes elíptiques el que ha provocat que alguns consideren aquestes formes extremes una altra espècie o subespècie (Phillyrea media o Phillyrea latifolia subsp media). Les flors són molt petites de color blanc verdòs. En canvi els fruits en forma de petita baia són més visibles i de color negre o blau fosc.

La seva distribució mundial ocupa la part occidental del Mediterrani. Al Pais Valencià es distribuieix per les tres províncies sent més abundant cap a les serres de Castelló i València. A la província d'Alacant únicament apareix puntualment a les serres litorals del nord de la província.

L’aladern és una espècie que resulta molt rara a les nostres serres de la Marina. La quantitat d’individuus es poden contar quasi amb les mans a cada indret. A la serra de Bèrnia creix aferrada a indrets ombrívols i rocosos i probablement no superen els 20 exemplars. Molts dels peus són vells i produeixen poques llavors que no germinen perquè no troben el substrat adequat. Caldria reforçar aquestes petites poblacions amb la recollida in situ de les llavors per germinar-les i després plantar-les en la muntanya. També seria una espècie a tenir en compte en jardineria acompanyant el marfull o la murta que comencen a estar presents en els nostres parcs i jardins.

Exemplar amb fruits

La "mantellina" de Bèrnia

2011-09-07T21:15:00.001+02:00

Tothom sap que les pluges, anomenades precipitacions verticals, són la principal font d’aigua per a les plantes i animals dels nostres ecosistemes. També sabem que les grans masses de vegetació atrauen les masses d’aire humides per l’efecte de l’evapotranspiració i que algunes plantes podien condensar i aprofitar la humitat relativa com a nova font d’aigua. Però quina importància té aquestes fenòmens sobre la vegetació natural?

A les serres litorals del País Valencià es produieix un fenòmen atmosfèric molt interessant que és la formació de boira per advecció i de boira orogràfica. A Bèrnia aquest fenomen és ben conegut durant molts dies de l’any i ha donat nom algunes dites en el refraner popular que es repeteixen en moltes de les localitats on ocorre aquest fenòmen:

“Quan Bèrnia es posa la mantellina i el Montgó el capot, aigua a la marina”

“Si Bèrnia duu capell... pica espart i fes cordell”

Coetes (Ruscus aculeatus)
a l'estret de Cardos

Aquesta “mantellina” de boira es produeix quan les masses humides que venen del mar es veuen forçades a remuntar la serra i les gotes en suspensió es refreden i condensen en forma de boira, que al sobrepassar el cim cau en forma de “cascada” fins que torna a formar-se vapor d’agua. Durant aquest procès la vegetació capta una mica d’aigua en les fulles (com si fos una rosada), disminueixen les perdues per evaporació i refresca l’ambient i el sòl. Aquesta pluja “extra” es coneix com a criptoprecipitacions o pluges horitzontals. Aquest fenòmen explicaria en gran part la existència en el cim de la serra de Bèrnia d’algunes espècies que necessiten ambient molt frescos com l’aladern ample, el llorer, el marfull, el galzerà o coetes (nom polular a Pinos) o la corona de rei. El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani CEAM va donar valors a aquestes precipitacions ocultes mitjançant la instal·lació de captadors de boira que poden mesurar la quantitat de boira que és pot recollir en un m². El resultats obtinguts en les 9 estacions confirmen que les precipitacions horitzonals (boires) superen les precipitacions verticals (pluges) i que aquestos valors a vegades suposen valors tres vegades superiors als marcats pels pluviòmetres.

Els valors obtinguts a Bèrnia durant l’any 2006 mostren valors de precipitació vertical i horitzontals similars al voltant dels 550 litres/m²/any que difereixen amb els del Montgó on s’obtenen 700 mm de pluja i 2600 litres/m²/any de boira. Aquests valors baixos de boira a Bèrnia en comparació a les altres relacions no són definitius perquè caldria saber que ha passat la resta d’anys o si ha hagut una incorrecta instal·lació, ubicació o orientació del captador de Bèrnia. No obstant i com a conclusió, el que està clar es que les precipitacions verticals són una font important per a la captació d’aigua.

Enquesta participació voluntaris

2011-09-01T21:20:00.000+02:00

Reedicó cartell didàctic d'arbres de Bèrnia

2011-08-24T20:32:00.000+02:00

Després de dos mesos de treball i alguna que altra excursió per Bèrnia per fer les fotografies vos presentem el cartell didàctic sobre els arbres i arbrets de la serra de Bèrnia. Hem inclòs en el cartell aquelles espècies de port arbori (Macrofaneròfits) que formen part de la biodiversitat dels nostres boscos. També hem inclòs aquells arbustos (Nanofaneròfits) que encara que tenen alçades inferiors als 2 metres, podem arribar a una alçada superior i ha tindre l'aspecte d'un xicotet arbret. Evidentment no s'ha pogut posar totes les espècies que haguessim volgut per falta d'espai per la qual cosa no apareixen algunes espècies més pròpies de cultius com l'ametler, el garrofer o l'olivera/ullastre. També trobem a faltar altres espècies com el pi ver, la murta, el xop negre o els salzes que per exemple podem trobar a les Fonts de l'Algar.

Cartell 2010

Els cartells seran repartits per centres educatius de la contrada, centres culturals i associacions. Si estas interessat en tenir-ne un envia'ns un mail a abaivol@yahoo.es

Voluntariat per a la conservació de la biodiversitat dels boscos. 2011

2011-06-11T14:30:00.001+02:00

Voluntariat per a la conservació de la biodiversitat dels boscos

Amb aquest nom vos presentem el projecte que ha segut seleccionat per la Caixa d'estalvis del Mediterrani (CAM) dins del programa VOLCAM de les Obres socials d'aquesta entitat. El projecte suposa una continuació a les tasques que vàrem iniciar l'any passat.

Aquest any com a innovació anem a construir dos petits abeuradors per a fauna terrestre que siguen autosuficients, és a dir, siga autoregulable l'aigua que puguen consumir els animals i l'emplenament del dipòsit es realitze de manera natural sense necessitat d'aportacions hídriques externes.

Activitats divulgatives, de formació i d'educació ambiental

Divulgació del projecte (internet, premsa, ràdio...)
Manteniment del blog Volcam 2010
Formació dels voluntaris (reunions, eixidies didáctiques...)
Reedició cartell d'arbres i arbrets de la serra de Bèrnia

Activitats de conservació i protecció del medi
Plantació d'arbres i consolidació de la reserva de bosc mixt creada a la serra de Bèrnia
Neteja d'abancalaments i treballs selvícoles de prevenció contra incendis forestals

Creació de dos abeuradors autosufucuents per a fauna
Manteniment de la reserva (reg i treballs culturals)
Instal·lació de caixes nius per a ocells

A l'igual que l'any passat, tota la informació sobre les diverses activitats, el calendari, la formació i participació dels voluntaris l'anirem col·locant a aquestl blog. Des d'ací et convidem a participar sense cap tipus de compromís. Si estàs interessat en col·laborar o rebre informació al respecte envia un correu a abaivol@yahoo.es

El Programa de Caixa del Mediterrani (CAM) de voluntariat ambiental, VOLCAM pretén donar suport les diferents iniciatives concretes de les ONGs i les associacions dedicades a la protecció del medi ambient, assolint, d'una banda, un benefici per a la societat en el seu conjunt al preservar la naturalesa així com el mitjà rural i urbà; i fomentant i donant suport la labor dels centenars de voluntaris que dediquen el seu temps i els seus coneixements a contribuir a un desenvolupament sostenible. Aquest any és la tretzena edició d'aquest programa i l'octava vegada que ABAI rep aquesta ajuda. Si vols accedir a més informació del programa VOLCAM fes un clic sobre la imatge següent:

Neteja i reforestació a Bèrnia

2010-09-30T21:21:00.002+02:00

Aquest dissabte 2 d'octubre anem a realitzar a Bèrnia una de les darreres activitats del programa Volcam d'aquest any. L'activitat consisteix en plantar uns arbrets, netejar una parcel·la per a evitar incendis i ajudar a creixer les plantes que hem reforestat, i col·locar unes caixes nius per a ocells.

L'hora d'eixida és a les 9:00 al parquing de les escoles velles de Benissa i l'hora d'acabada és a mig dia, tot i que segons les ganes hi ha possibilitat de quedar-nos a dinar una paella. Cal dur aigua i roba adequada. L'esmorzar el durà ABAI. Si tens ganes d'ajudar de manera activa per a conservar la serra de Bèrnia t'esperem amb els braços oberts.

Aci vos deixem algunes fotos d'algunes de les eixides dels mesos passats. Anima't !!

Els teixos de Bèrnia

2010-09-13T20:24:00.045+02:00

A Bèrnia hi sobreviuen al voltant d'una dotzena de teixos situats en dos poblacions al terme de Xaló i Benissa. El teix (Taxus baccata) és un arbre perennifoli dioic. Això vol dir que estan separats els òrgans reproductius per la qual cosa trobarem arbres masculins i arbres femenins. El teixos de Bèrnia s'instal·len a l'obac de la cresta, buscant les zones més ombrívoles, sobre sòls pedregosos i cantalars que han ajudat a salvar-se dels incendis.

Les fulles del teix semblen les d'un avet. Mesuren de 10 a 30 mm, disposades en dos fileres oposades i de color verd oscur. Els fruits són en forma de baia, amb un color roig intens. Les rames sovint es disposen de manera horitzontal des del tronc.

El tronc de color marró creix erecte i pot arribar a una alçada de 15 o 20 metres. L'escorça és molt fina i el creixement de tot l'arbre és molt lent encara que un exemplar pot viure fins a 1500 anys.
La seva distribució mundial abarca quasi tota Europa i part del nord d'Africa. Al Pais Valencià s'han censat quasi 6600 exemplars repartits en 42 teixeres. La majoria dels exemplars es localitzen a la provincia de Castelló. A la provincia d'Alacant únicament és localitzen 10 localitats que sumen al voltant de 400 exemplars. La població de Bèrnia representa la distribució més oriental de l'espècie a la provincia d'Alacant i València i una de les més meridionals del mediterrani.

Actualment els incendis forestals és l'amenaça més important que tenen a la serra ja que dificilment rebrota després d'un incendi fort. L'altre problema important és l'escassa producció de llavors fèrtils que no assegura una regeneració natural de l'espècie a mig termini. A més a més, el pastuaratge caprí de la serra fa malbé els plançons joves de teix, de aurons o marfulls que creixen a la serra.

Antigament, per la seua qualitat, la fusta de teix era extreta de la majoria dels nostres boscos per construir mecanismes (per exemple per als molins) o per a ser utilitzada per a la construcció per la seua duresa i resistència. Aquest fet va fer minvar les poblacions de teix per tota la peninsula. ibèrica. En 1808, Bartolomé Ribelles, un frare dominic hereu del moviment de la Il·lustració deixa el testimoniatge d'un bosc integrat per aquestos arbres a Bèrnia alhora que fa referència a una casa situada en el terme de Xaló construida amb fusta de teixos.

La Universitat de València ha realitzat estudis de caracterització genètica de les poblacions de teix de la Comunitat Valenciana. La conclusió principal és que s’han de considerar dues àrees de procedència de material de reproducció de teix: àrea ibèrica (província de Castelló i centre i nord de la província de València) i àrea bètica (província d’Alacant i sud de la província de València).

El teix és un arbre protegit, catalogat com a espècie vigilada al Cataleg Valencià de Flora Amenaçada. Els seus boscos són un habitat prioritari en la Directiva Habitats el que li ofereix una protecció de caràcter europeu.

El roure valencià

2010-08-13T12:11:00.001+02:00

El roure valencià o gal·ler (Quercus faginea subsp. faginea) és un arbre de la familia de les carrasques, alzines o el coscoll. Creix a l'est, centre i sud de la península i al País Valencià és molt escàs tinguent les millors poblacions a l'Alcalaten, l'Alt Maestrat i els Ports. Les formacions de roure valencià a Alacant són encara més rares. Resten xicotetes formacions a l'ombria de la Font Roja, el Montcabrer, Aitana o el Benicadell.

El "roure pare" de Bèrnia

Els gal·ler és un arbre exigent amb l'aigua per la qual cosa la seva presència a la Marina Alta, i en particular a la serra Bèrnia pot considerar-se com a excepcional. Aquest fet incrementa encara més el valor ecològic i fitogeogràfic que te la serra de Bèrnia.

El gal·ler és un arbre marcescent, el que significa que fins que no ixen les noves fulles de la primavera no cauen les fulles seques de l'any anterior. Aquest arbre rarament supera els 15 metres. Les fulles paregudes a la carrasca, són més llargues i grans i amb un color verd més intens que l'anterior. El fruit és la bellota que madura de setembre a octubre.

Flors masculines

El corner (Amelanchier ovalis)

2010-07-29T19:57:00.001+02:00

Amelanchier ovalis (Fam.: ROSACEAE)

La guillomera o corner és un xicotet arbret de fulla caduca que pot arribar als 3 metres d'alçada. Creix a les ombries de les serres més elevades de la marina, sent més freqüent cap a les serres de l'interior (per exemple no trobarem aquesta espècie al Montgó). A Bèrnia és localitza sobretot als clavills de les penyes i les vessants pedregoses de la cara nord. No és una espècie massa abundant encara que pot observar-se per tota la serra. Potencialment forma roglets poc densos on l'acompanyarien diverses espècies de roses silvestres, l'esbartzer i el cirerer de pastor o garguller.

Aquest arbret és caducifoli. En pimavera ixen les flors blanques i les fulles de color verd clar. El fruit del tamany d'un pèsol madura a finals de l'estiu i té un color entre blau i negre. A l'igual que moltes plantes de la familia de rosàcies en cas d'incendi solen rebrotar desde l'arrel.

Les formacions boscoses de la serra de Bèrnia

2010-07-09T20:19:00.001+02:00

Quan pensem en el bosc mediterrani, a la majoria ens ve la imatge de les pinades de pi blanc que creixen de manera més o menys extensa per les serres de la Marina. Però si fossin capaços de disminuir l'escala geogràfica de manera que puguerem diferenciar les diferens condicions climàtiques, edafolòfiques, geològiques i geogràfiques observariem que per a cada lloc podriem trobar, almenys sobre el paper, un tipus de bosc mediterrani diferent.

La serra de Bèrnia, per les seues particularitats geogràfiques i ecològiques (orientació, desnivell, substrat ...) potencialment és una zona on podriem observar tota aquesta varietat de formacions boscoses, que tot i que anem a intentar diferenciar-les, no tenen límits definits, de manera que sovint les formacions es presenten mesclades entre si.

El paisatge vegetal actual, és el fruit de les transformacions que durant segles ha realitzat l'esser humà des de que produeix i consumeix recursos de manera extensiva al nostre territori. En l’actualitat únicament resten xicotets rodals d’aquesta diversitat de formacions boscoses i en alguns casos la única presència d’una determinada espècie ens pot fer intuir la presència d’una determinada comunitat vegetal. És per això que a banda del material vegetal in situ observat i de la pertinent bibliografía consultada, a més a més hem de fer un exercici d’imaginació tot i que s’assente sobre una base científica.

Les formacions boscoses que presenta la serra de Bèrnia i les seus voltants serien.

Les pinedes de pi blanc

És la formació boscosa més extensa a totes les serres i a la serra de Bèrnia. Present en totes les serres, de manera potencial únicament sobreviuria en l’actualitat a la costa de Benissa, Calp o Altea on s’observen precipitacions inferiors als 400 mm i en conseqüència no pot arribar a establir-se la carrasca. La proliferació de les pinedes ha estat favorida per l’aprofitament que s’ha fet en èpoques anteriors de la resta d’espècies però també per l’alt index de germinació que presenta el Pinus halepensis després dels incens forestals. Alguns autors consideren a les pinedes de pi blanc, no com a boscos amb una identitat pròpia, sinó com a formacions que formen part del matollar mediterrani. Aquestes formacions en un principi estan formades per diferents espècies arbustives (Juniperus oxycedrus, Pistacia lentiscus, Rhamnus sp. pl., Cistus sp. pl., Ulex parvifloris...) que poc a poc van convertint-se en una massa forestal monoespecífica de Pinus halepensis, que quan arriba a densitats elevades no deixa créixer quasi vegetació al seu sotabosc.

Els carrascars

Associació: Rubio longifoliae-Quercetun rotundifoliae Costa, Peris & Figuerola 1982

A la serra de Bèrnia existeixen xicotets rodals de carrasques a les cases de Bèrnia, al camí de la Pedrissa o a la vessant sud. Aquest bosc hauria d’extendre’s per la major part del territori, substituint les formacions de pi blanc. L’associació té com a espècie prioritaria la carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) a la qual l’acompanyen algunes enfiladisses com la Rubia peregrina (rapallengua), Smilax aspera o Clematis flammula. A l’ombria de la serra de Bèrnia, de la serra del Ferrer i part de l’Oltà la formació s’enriqueix amb elements florístics més exigents en humitat com Fraxinus ornus (fleix), Viburnum tinus (marfull) o Pistacia terebinthus (cornicabra).

Els xicotets boscos lauriloides
Associació: Viburno-Fraxinetum orni Costa, Pérez Badia & Soriano 1995

En els enclavament més ombrívols de la serra de Bèrnia com l’estret de Cardos, dels Bandolers o en les escletxes o repises més ombrívoles de la cresta creix un tipus de vegetació relicta dels boscos subtropicals que en la antiguitat dominaven una part de la península. Les espècies d’aquesta formació a la serra de Bèrnia estan formades per Arbutus unedo, Fraxinus ornus, Ruscus aculeatus, Laurus nobilis i Phillyrea latifolia. Tot i la presència de totes les espècies a Bèrnia, les dos últimes són molt escasses i no es localitzen juntes a priori en el mateix lloc. Aquestes formacions es situen en llocs inaccessibles el que dificulta el seu estudi.

El s boscos de gal·lers
Ass.: Fraxino orni-Quercetun fagineae Rivas Goday & Rigual 1960

És una de les formacions boscoses més rares de la comarca. Al litoral de la comarca sols queden testimonis en una zona de l’ombria de Bèrnia, mentre que a l’interior on també és escassa la seva representació trobar-se un xicotet rodal a la Vall de Gallinera i alguns exemplars dispersos per Laguar. A la serra de Bèrnia aquest bosc de roures valencians o gal•ler (Quercus faginea subsp. faginea) es desenvolupa a l’ombria de la serra però sobre sòls relativament profunds. Altres espècies presents d’aquesta comunitat son Fraxinus ornus, Acer granatense i Amelanchier ovalis molt més abundants que el gal•ler i que es mesclen en les altres comunitats vegetals.

El roure valencià es diferencia de la carrasca perquè té un color ver més clar mentre

que la carrasca té un color verd-gris.

Bosquets de teixos

A la serra de Bèrnia existeixen almenys un dotzena de teixos adults que creixen a l’obac de la cara nord de la serra de Bèrnia, al peu de la seva cresta. La seva extensió devia ser en l’antiguitat un poc més extensa a la serra però l’aprofitament de la seua fusta i els incendis ham minvat considerablement la seua població. Potencialment formen petits rodals, oberts, no molt densos on sovint l’acompanyen a banda d’espècies de la comunitat anterior la savina negral (Juniperis phoenicea subsp. phoenicea)

Bosquets de savina negral
Ass.: Rhamno lycioidis-Juniperetum phoeniceae Rivas Mástinez & G López 1978
Chamaeropo-Juniperetun phoeniceae Rivas Martínez 1989

A les parts més altes de la serra de Bèrnia, sobre les roques, vessants abruptes i crestes, sobre un substrat xeròfil, creixen xicotets rodals de savina negral (Juniperus phoenicea). La savina és un arbust que pot arribar a tindre un port arbori encara que a Bèrnia per l’efecte del vent rarament aconsegueixen un talla elevada. A la serra de Bèrnia, just a l’estrat inferior de les savines i per dalt del límit altitudinal de les cistàcies (Cistus albidus i Cistus monspeliensis) apareixen rodals relativament densos de ginebre (Juniperus oxycedrus)

Les omedes i boscos de ribera

No existeixen boscos de ribera ben estructurats al voltant de la serra de Bèrnia si exceptuem alguns trams del riu Algar o el riu Xaló on apareixen alguns rodals de xops (Populus nigra i Populus alba) acompanyats d’alguns salzes (Salix atrocinerea i Salix angustifolia). A Benissa podríem trobar rodals d’aquesta formació al barranc del Quisi on encara resten alguns salzes, però l’hàbitat ha estat força alterat i a l’igual que passa en la resta de rius de la comarca les espècies han estat substituïdes per formacions monoespecífiques d’Arundo donax. Les omedes creixen associades a la franja més externa de la xarxa fluvial. No onstant en zones de muntanya o en abancalaments abandonats, lligats a comes humides o fonts temporals apareixen xicotets rodals d’oms (Ulmus minor). Malauradament aquestes formacions estan en regressió degut a l’atac d’un fong pel que resulta cada vegada més difícil observar aquestes formacions.

Punt d'encontre volcam

2010-07-06T13:12:00.000+02:00

Per entrar en contacte i conéixer els projectes que realitzen altres grups de voluntaris d'associacions de valència, alacant, castelló però també d'altres zones com les illes balears o Madrid pots consultar amb una interfice web 2.0 l'espai CAMON.

Per veure els altres projectes fés un clic ací:

PUNT D'ENCONTRE VOLCAM

Calendari d'activitats del projecte per a la conservació de la biodiversitat dels boscos mediterranis: Volcam'2010

2010-05-18T18:17:00.007+02:00

En aquest calendari anirem anotant els dies que es realitzaran les diferents activitats del "Projecte per a la conservació dels boscos mediterranis" i altres d'ABAI. Si vols participar, t'aconsellem que abans et poses en contacte amb nosaltres a la nostra adreça abaivol@yahoo.es ja que en el calendari poden surgir modificacions.

Ampliar calendari

Programa Volcam 2010

2010-05-11T17:56:00.004+02:00

Un altre any ABAI ha conseguit mitjançant el programa de voluntariat Volcam de la CAM una ajuda per a dur a endavant fins al 31 d'octubre un programa d'activitats de voluntariat ambiental. Aquest any el projecte s'anomena "Projecte per a la conservació de la biodiversitat dels boscos mediterranis" i pretén donar a conéixer i ajudar a la conservació dels boscos litorals mediterranis.

A l'igual que l'any passat, tota la informació sobre les diverses activitats, el calendari, la formació i participació dels voluntaris l'anirem col·locant a aquest blog. Des d'ací et convidem a participar sense cap tipus de compromís. Si estàs interessat en col·laborar o rebre informació al respecte envia un correu a abaivol@yahoo.es

Les linies d'actuació principal del projecte són les següents:

Activitats divulgatives, de formació i d'educació ambiental
Divulgació del projecte (internet, premsa, ràdio...)
Manteniment del blog Volcam 2010
Formació dels voluntaris (reunions, eixidies didáctiques...)
Publicació d'una guia sobre els boscos litorals mediterranis
Publicació pósters d'arbres i arbrets de la serra de Bèrnia

Activitats de conservació i protecció del medi
Plantació d'arbres i creació d'una reserva de bosc mixt a la serra de Bèrnia
Manteniment de la reserva (reg i treballs culturals)
Neteja d'abancalaments i treballs selvícoles de prevenció contra incendis forestals
Recuperació i millora 150 m d'una antiga senda
Col·locació d'un abeurador per a fauna
Instal·lació de caixes nius per a ocells

XIV Encontre de voluntariat VOLCAM 2009

2009-11-09T20:21:00.028+01:00

El proper dia 22 de novembre tindrá lloc el XIV Encontre de voluntariat ambiental del programa Volcam de la CAM. En aquest encontre cada grup exposa a la resta de grups els seus treballs i projectes i s'intercanvien idees i informació.

Aquest any com a novetat l'intercanvi no és presencial sinó que és realitzara via web mitjançant l'espai CAM ON. Per poder participar i veure els projectes que ja comencen a estar publicats has d'entrar al següent enllaç: http://www.tucamon.es/grupo/xiv-encuentro-volcam . A continuació pots veure la presentació del nostre projecte (encara que hi ha algunes diapos que no es veuen be les fotos")

2009-10-04T20:08:00.001+02:00

NOTICIA: Eixams per a salvar l'ós cantàbric i el gall salvatge

2009-10-03T18:15:00.011+02:00

L'ONG Fapas porta endavant un projecte per afavorir a l’ós cantàbric i al gall salvatge o “urugallo” (Tetrao urogallus) mitjançant la distribució i utilització d’eixams. Fapas confirma científicament l’eficiència pol•linitzadora de l’abella sobre un recurs tan valiòs per a l’ós i el gall salvetge com la nabinera o “arándano” (Vaccinium myrtillus). Els estudis de fructificació realitzats constaten un augment de la producció de fruits de la nabinera en un 80% en aquells llocs més pròxims a eixams d’abelles mentre que la taxa disminueix a mesura que els exemplars de nabinera estaven més lluny de l’eixam.

El projecte s'ha dut a terme mitjançant acords de custòdia del territori en les zones de muntanya de Asturies, Palencia i León. En total s'han realitzat vora 70 assentaments o "estacions de pol·linització" on s'han ubicat quai mig miler d'eixams.

+ informació clica aci:

Conte l'eixam

2009-09-12T19:17:00.003+02:00

Després de dos mesos de treball us presentem el conte "L'eixam". Aquest ha estat escrit pel mestre d'escola Àngel Crespo Ivars i il·lustrat per Jose Antonio Cuesta. Aquesta xicoteta narració va dirigida a xiquets i xiquetes entre 5 i 8 anys i intenta contar la funció ecològica d'un grup d'abelles que viuen en un eixam, així com també alguns dels seus problemes.

L´eixam

Per descàrregar el conte feu clic ací

Què és el "Projecte abelles"?

2009-05-15T08:49:00.005+02:00

El Projecte abelles, anomenat "Ajuda a la regeneració natural mitjançant pol·linització forestal en la Serra de Bèrnia" és un programa de voluntariat ambiental patrocinat pel programa Volcam de la CAM. Recull diverses activitats al voltant de la funció ecològica de les abelles als nostre medi natural amb la finalitat de donar a coneixer la importància mediambiental de les abelles.

Les activitats es realitzaran al llarg de l'estiu i la tardor. Tu pots col·laborar com a voluntari ambiental adreçan-te al correu abaivol@yahoo.es

Les activitats previstes en el projecte són:

Activitats d'educació ambiental

Construcció i manteniment del blog "Projecte Abelles"

Edició d'un conte basat en abelles per a xiquets de 6 a 9 anys

Taller de construcció d'eixams amb abelatge

Activitats de conservació del medi natural

Construcció d'una estació pol·linitzadora a la serra de Bèrnia

Manteniment de l'estació pol·linitzadora

Nota de premsa - Agost 2009

2008-08-18T16:45:00.005+02:00

Nota de premsa de la Sala de premsa de la CAM.

LA CAIXA D'ESTALVIS DEL MEDITERRANI (CAM) AJUDA A LA REGENERACIÓ FORESTAL MITJANÇANT POL·LINITZACIÓ NATURAL EN LA SERRA DE BÈRNIA

El projecte Abelles, o el que és el mateix, Projecte d'Ajuda a la Regeneració Natural mitjançant la Pol·linització Forestal en la Serra de Bèrnia és el projecte de l'Associació Benissera Anti Incendis (ABAI) que amb l'ajuda de Volcam de la Caixa del Mediterrani (CAM) ha engegat aquest estiu.

El projecte Abelles té dues línies d'actuació clares, una d'educació ambiental i altra de conservació del Mitjà. Per a promoure la protecció del Medi ambient s'ha creat un blog informatiu, per a interactuar amb els més joves, un conte per a nens de 6 a 9 anys, basat en el món de les abelles i s'ha realitzat un taller de construcció d'eixams amb abelles.

En la branca de protecció directa, s'ha construït una Estació Pol·linitzadora en la Serra de Bèrnia. No cal oblidar que segons l'últim estudi, de l'any 2.000, de la Consellería d'Agricultura, el valor benvolgut dels polinizadores en els cultius de la Comunitat Valenciana, superaven els cent mil milions, de les antigues pessetes. Encara que el que realment pot convèncer de la importància d'aquest projecte VOLCAM és l'afirmació de Einstein que va assegurar que sense abelles, finalitzava la polinización i sense la mateixa, les plantes i els animals, i per tant, s'extingiria la raça humana en quatre anys.

La funció pol·linitzadora de les abelles aconsegueix que les plantes tinguin major quantitat de llavors i que les mateixes siguin de millor qualitat, pel que s'aconsegueix la regeneració natural de la Serra de Bèrnia. El conte per a nens "L'Eixam" està escrit per un autor local, Angel Crespo i les il·lustracions que ho acompanyen les ha realitzat altre artista local, José Antonio Cuesta. Aquest conte es distribuirà entre els alumnes de primària de Benissa i Xaló, després de la volta al cole.

ABAI es va constituir en l'any 94 per a protegir el mediambient en la zona i ja va rebre el suport del programa VOLCAM per a la reintroducció de la murta en el barranc de Bernia. El Programa de Caixa Mediterrani (CAM) de voluntariat ambiental, VOLCAM pretén donar suport les diferents iniciatives concretes de les ONGs i les associacions dedicades a la protecció del medi ambient, assolint, d'una banda, un benefici per a la societat en el seu conjunt al preservar la naturalesa així com el mitjà rural i urbà; i fomentant i donant suport la labor dels centenars de voluntaris que dediquen el seu temps i els seus coneixements a contribuir a un desenvolupament sostenible. Obres Socials CAM ha destinat un total de 812.000 euros per a finançar diferents projectes de voluntariat ambiental en tota Espanya a través del Programa VOLCAM, ja consolidat en aquesta la seva dotzena edició.

Per anar a la nota de premsa original feu clic ací.

ENLLAÇOS A LA NOTICIA.

El programa Volcam instala una estación polinizadora en la sierra de Bèrnia (Las Provincias)

Una asociación construye una estación polinizadora destinada a la regeneración forestal de la sierra de Bèrnia (Alicante) (Europapress)

Una estación polinizadora facilitará la regeneración de la Serra de Bèrnia (Levante-emv)

Regeneración forestal con abejas (Portal Xàbia al dia)

L’estació apícola pol•linitzadora

2008-08-18T16:10:00.006+02:00

L’estació pol·linitzadora és la col·locació en un medi forestal d’un conjunt de bucs per abelles (normalment sis unitats) anomenats “nius per a insectes pol·linitzadors” (NIP). Aquestos nius estan fabricats de fusta formant una figura hexagonal o de manera tradicional amb abellatge (Hyparrhenia hirta). La capacitat aproximada d’aquestos nius és de 20 litres. En la part superior tenen una caputxa que protegeix el niu de l’aigua i alhora aquesta s’aprofita per a emplenar un tassonet de fang col·locat baix d’aquesta teuladeta per a que les abelles puguen beure.

Abans de la instal·lació cal realitzar un desbrossament de l’àrea i podar els arbres pròxims per facilitar el vol de les abelles, evitar qualsevol tipus d’ombra a l’hivern i evitar que en cas d’incendi es creme l’estació. La col·locació dels nius es realitza sobre una perxa situada aproximadament a 2 metres del terra per evitar a possibles depredadors, en orientació sud amb la finalitat d’augmentar les hores de llum i a l’abric dels vents dominants, especialment del Nord. També és necessari que puguen disposar d’algun punt d’aigua pròxim o crear-lo artificialment.

Per a que una abella reina i el seu seguici d’obreres s’instal·len en un niu s’empra com a reclam els excrements de la polilla de la cera (Galleria meltonella) que és l’encarregada de desinfectar els eixams quan una colònia desapareix.

El número d’estacions pol·linitzadores òptim és de tres que haurien d’estar separades entre elles 200 o 300 metres. Un depredador natural de les abelles són les vespes. Per a regular la població de vespes es pot utilitzar unes caixes niu per a capturar-les. Per al cas de l’abellerol és pot col·locar obstacles que dificulten el vol al voltant de l’estació. Per evitar l’atac de les formigues simplement caldrà engreixar els pilars que sostenen la perxa.

Per acabar cal realitzar un manteniment de l’estació pol·linitzadora, especialment pel que fa al tractament per a evitar la varroa.

+ Informació a Salvador Andrés Catalina (mailto:info@nipforestal.com) - www.nipforestal.com

Què és l’apicultura mediambiental?

2008-08-14T17:31:00.001+02:00

L’apicultura mediambiental, anomenada també apicultura conservacionista és una modalitat de l’apicultura, la finalitat del qual no és la producció intensiva de productes apícoles. L’apicultura mediambiental és el conjunt de tècniques encaminades a perllongar la vida de les abelles i la seva reproducció amb la finalitat de garantir la funció ecològica de les abelles en la natura, és a dir la pol·linització. Aquestes tècniques es basen en la construcció d'“estacions apícoles pol·linitzadores” o “estacions pol·linitzadores”

Ecologia de les abelles

2008-06-14T12:17:00.006+02:00

Taxonomía:

Classe :Insectes

Ordre:Himenópteros

Familia: Àpids

Gènere: Apis

Espècie: Apis mellifica subsp. iberiensis Engel 1999

Característiques de les castes:
Obrera:
Cistelles del pol·len (anomenades corbícules) darrere les potes, glàndules de la cera i agulló serrat
De 30.000 a 70.000 per colònia
Funció: netejadores (primers 6 dies de vida). Produeixen i alimenten a la reina i a les larves amb galea reial. Produeixen cera per a la construcció i reparació dels bucs. Guardianes, defensa de la colònia. Exploradores, busquen fonts d'aliment i li ho comuniquen a les altres. Recol·lecten néctar, pol·len de les flors i aigua. Viuen 30 o 40 dies a la primavera i uns 190 a l'hivern (hivernada)
Reina: Abdomen allargat amb bandes, agulló llis (només ho utilitza contra altres reines)
Una per colònia
Funció: Posada d'ous (fins a un màxim de 2.000 a 3.000 diaris) Cohesió de la colònia. Viuen fins a 5 anys.
Abellot o vagarro: tene major grandària que les obreres, ulls grans, plomall al final de l'abdomen i sense fibló.
De 600 a 700 per colònia
Funció: Fecundació de la reina a la primavera. Viuen de febrer a setembre, quan arriben els freds són expulsats de la colònia i moren.
Estructura de la colònia:
Està formada per làmines de cera paral·leles, en les cares de la qual es troben les cel·les hexagonals. La zona de posada de la reina és la zona central dels panals, en els quals es pot observar cadascuna de les fases del desenvolupament de les abelles, envoltant a aquesta zona trobem les reserves de pol·len que són cúmuls d'aquest de diversos colors (grocs, taronges o marrons) en l'interior de les cel·les i envoltant al pol·len les reserves de mel, que es veu brillar en el fons de les cel·les quan no està madura i que es tapa per un opérculo de cera quan ja està preparada per al seu magatzematge.

A que no sabies que...

2008-06-08T19:11:00.012+02:00

... segons un estudi fet per la conselleria d'agricultura de la Generaliat Valenciana l'any 1990-2000, el valor generat pels polinitzadors sobre els principals cultius a la comunitat estaven valorats en 100.329 millons de les antigues pessetes.

... el color groc intens de molts himenopters indiquen que poden ser perillosos. Aquesta estratègia de defensa es repeteix en alguns rèptils i aranyes verinoses.

... les abelles no són capaces de distingir el color roig i en canvi poden veure colors ultraviolats

... l'abella reina por viure entre 4 i 5 anys, mentre que les obreres viuen de 2 a 5 mesos coma màxim.

... per una abella fer 1 kg de mel ha de realitzar 50000 viatges

...Albert Einstein va dir:

REFRANER, NOMS i DITES A BENISSA AL VOLTANT DE LES ABELLES

"Això és mel de romer". Per a dir que una cosa està molt bona o ben feta.

"Dolç com la mel". Quan un menjar és molt dolç.

"No faces el burumbot". Quan algú està pel mig molestant, moguent-se i no fa res de profit.

"Què melòs!!". Quan algún acte o aconteixement és massa llarg, protocolari i repetitiu.

"M'has deixat amb la mel a la boca!". Deixar algú amb la mel a la boca significa no permetre'l fer o dir una cosa que li agrada

A Benissa existeixen varios malnoms com "BUC" o "de la MEL".

El "barranc de la Buca" és un topònim localitzat a la partidade Pinos i que fa referència al femení de Buc.

L'abellerot és un ocell que s'alimenta en part d'abelles.

La primera constància de l'activitat apícola a Benissa data de l'any 1435 quan el senyor del lloc de Senija que s'havia segregat de Benissa per una venda de Juan II de Navarra a Francisco Cornet, reclama a la justícia (ferma de dret) poder utilitzar les terres comunes i prats que havien en Benissa per a recollir llenya, espart, palma, pasturar però també per a col·locar els seus bucs d'abelles tal i com havien acordat en la venda.

Cavanilles a final del s. XVIII en la seva obra d'observacions sobre el regne de València parla que en Teulada es produïen 100 arroves de mel, el que podria suposar uns 2500 eixams.

La funció ecològica de les abelles

2008-06-08T14:49:00.007+02:00

La coevolució de flora i els insectes, ha permés progressivament, que les flors adapten les seves formes, els seus colors, els seus olors i també la seva oferta de pol·len i néctar per a captar l'atenció de certs insectes. Aquests insectes obtenien la seva ració d'aliment i s'impregnaven dels grans de pol·len de la flor visitada i, de forma involuntària, ho anaven dipositant en altra flor, bé de la mateixa planta o d'una altra de la mateixa espècie.

De tots els insectes, els himenòpters, representats per les abelles i les vespes és el grup insectívor més important en la seva tasca pol·linitzadora. D'aquesta manera, col·laboren a millorar el rendiment dels cultius i de la producció vegetal en general contribuint a la millora de la biodiversitat. Diferents estudis han demostrat l'increment de producció i qualitat dels fruits després de ser pol·linitzats per les abelles. En les zones de clima temperat s'ha estimat que el 70-95% dels insectes pol·linitzadoes són himenòpters on les abelles de la mel podem ser les encarregades d’entre el el 60-95% de la pol·linització.

El transport del pol·len, des de les anteres d'una flor fins a l'estigma d'altra distinta, exercit per certs insectes, es denomina pol·linització croada. El fet que el pol·len d'una flor d'una planta, pol·linitze la flor d'altra planta diferent, augmenta la diversitat genètica de l'espècie i és vital per a la seva supervivència. La pol·linització croada produeix llavors més vigoroses i fruits de millor qualitat.

Els insectes van desenvolupar mecanismes més eficaços per a recollir el néctar i el pol·len, mentre que al mateix temps millorava la producció de llavors i la difusió de les plantes que polinitzaven. Les plantes fan sorgir de les seves flors determinades olors per a atreure a determinats insectes. També han generat mecanismes per a fer coincidir la floració i la vida activa dels insectes. Han modelat la forma de les flors per a facilitar l'accés dels insectes als nectaris. També els colors, sobretot en els pètals, són centre d'atracció i, de vegades, ofereixen senyals perquè els insectes localitzen ràpidament els nectaris. L'evolució, en aquest sentit, ha permès que s'arribe a casos sorprenents on la flor imita la forma de l'insecte, o on imita l'olor de les feromonas de la seva pol·linitzador específic. Les relacions entre els insectes i les plantes que polinitzen han arribat a, en certs casos, un alt grau d'especialització que alhora implica una dependència extrema: si desapareix l'insecte, la planta no és pol·linitzada, no produeix llavors i també desapareix. S'han generat també estratègies per a afavorir la pol·linització croada.

Pintura rupestre (9000 a.C) que reprenta la recol·lecció de mel a la cova de l'Aranya a Bicorp (València)

Les abelles tenen dues qualitats primordials per a aconseguir l'èxit en aquesta funció:

visiten moltes flors per unitat de temps i
mostren una gran fidelitat a l'espècie de planta a la qual es dirigeixen en cada vol.

Els pol·linitzadors són habitants estratègics dels ecosistemes i podem considerar que se situen en la base de la piràmide ecològica, donada la seva capacitat de perpetuar la coberta vegetal. Si les poblacions de pol·linitzadors disminueixen per qualsevol causa, també ho faran moltes plantes, fruits i llavors que són consumides per altres insectes, aus, mamífers o altres animals. El resultat possible, que s'ha constatat en alguns casos, és una reacció en cadena que disminueix la biodiversitat i provoca un decaïment general de l'ecosistema. Protegir als insectes pol·linizatdors, entre els quals el més emblemàtic és l'abella melífera, és sinònim de protegir el mitjà natural i garanteix la viabilitat de molts dels recursos agraris i ramaders.